La Girona de Marco Zouvek

Vaig néixer a Caracas però amb cor català

Fa ja molts anys que vaig arribar a Catalunya des de molt lluny, però sempre vaig tenir la sensació que aquesta terra no m’era gens estranya. Sé que jo vaig néixer a Caracas però amb cor català.

Aquí puc gaudir de tenir 4 estacions, uns vins boníssims i els paisatges gairebé salvatges de la Costa Brava amb els cels color blau mediterrani que sempre porto al cor. Aquí vaig experimentar en primera persona allò que canta El Último de la Fila: «Mi patria en mis zapatos, Mis manos son mi ejército».

Aquesta ha estat i és una terra d’acollida, de pas, això m’explica la meva dona. Ella sempre em diu que aquesta és una terra geogràficament privilegiada, i que tenir el Mediterrani a la vora ha marcat des de temps molt antics el tarannà i el seny de la seva gent, acostumada a acollir a qui arriba i oberta a nous coneixements i a innovar.

Durant un temps vaig viure i treballar a Girona. Aquí vaig conèixer persones entranyables i amics. No puc enumerar-los a tots, tampoc té cap sentir fer-ho perquè ells ja saben que els porto amb mi, però ara estic a punt d’inaugurar la meva primera exposició fotogràfica el proper 2 de maig aquí a Girona, a Vulpellac, i em sento amb necessitat de recordar sobretot 2 persones gironines, dos homes senzills i honests: en Narcís Ferrer i en Jaume Pujol.

Dos catalans de soca-rel que em van acollir a casa seva i que em vam mostrar el que més m’agrada d’aquesta terra: els bons vins i el bon menjar de pagès, les bones estones compartides de conversa i companyia i, per sobre de tot, la solidaritat i hospitalitat que tots dos em van regalar.

L’Empordà, terra de passió i bogeria pels projectes ben fets

A en Narcís i en Jaume, cadascú a la seva manera, el que els encuriosia era què feia aquí un veneçolà aprenent català.

Diuen la gent de NUT (la Destil·leria que acull la meva primera exposició) que des d’anys immemorials «l’Empordà ha estat una terra de pas de gent migrant, curiosa, viatgera, exploradora, turista… que ha provocat una barreja de cultures, formant i enriquint el caràcter d’aquesta terra.»

Doncs bé, això sóc jo: Un estranger, un immigrant, un sudaca, un home inquiet, curiós i enamorat de la història i que s’hi va voler barrejar amb els gironins i el caràcter d’aquesta terra. Ells de seguida en van adoptar.

Destil·loturisme i Zona social

Dimarts 2 de maig a les 19.00 hores inauguro la meva primera exposició a Girona i no és casualitat que sigui a ZONA SOCIAL NUT i amb en Jaume Pujol, Brand Ambassador de Destil·leria NUT com amfitrió.

ZONA SOCIAL NUT és un projecte que neix, un somni, una manera de fer. I no puc estar més content d’exposar aquí les fotografies de la Girona que més estimo, la més encisadora, la nocturna, la medieval, la que em va acollir als meus inicis, la que m’agradaria convidar a redescobrir.

Produccció artesanal al cor de l’Empordà

Vull aprofitar per fer una crida a la gent de Girona a apropar-se a Vulpellac, a Destil·leria NUT, per conèixer no només les meves fotografies, sino també el projecte NUT i el seu equip de professionals, les instal·lacions i els productes.

A Desti·leria NUT fan visites guiades, i a Zona Social Nut ho tenen tot a punt per poder desenvolupar tot tipus d’activitats socials.

Us hi esperem!

Anuncio publicitario